Cada dia que passa és un dia que ja
no tenim, per això intentem aprofitar-los al màxim.
Avui al matí ens han fet un taller
sobre comunicació molt divertit. El millor de tots els tallers que hem fet. El
professor que ha vingut ho ha fet molt bé.
Ha estat l’últim dia per
avançar el treball, durant l’estona que hem tingut durant aquests dies, després
d’esmorzar. Hem muntat l’estructura per aguantar el sensor ultrasònic a una
posició estable i hem fet alguns canvis al programa que han resultat fallits.
Amb aquests dies hem pogut avançar
molt en el robot i estem molt contents. Ens ha ajudat molt ja que hem passat de
tenir un robot que no podia ni moure les rodes a tenir-ne un que és capaç de
detectar quan un objecte és al davant per tal de no xocar.
A la tarda, primerament, hem fet una
petita introducció amb el professor del matí. Després, ens hem dividit en dos
grups i hem anat en una altra classe més petita on hem fet experiments amb
nitrogen líquid i acetona.
El primer experiment ha sigut el de reduir un porexpan, que és
un petit tros de plàstic infalt, a la mida que realment té amb acetona. El segon, i el més interessant, és
la levitació a traves de semiconductors. Ens han explicat que actualment s’ha
aconseguit levitar objectes a traves d’uns semiconductors que s’activen a
temperatures de menys de -100ºC, per això necessitàvem el nitrogen líquid. Aleshores, sobre una superfície imantada, hem
observat com podia flotar. El tren bala de Japó, que arriba a velocitats de 500
km/h, utilitza aquesta tecnologia. El millor és que alguns de nosaltres ens hem
quedat al taller una petita estona més i el professor ens ha deixat fer
l’experiment. Els dos hem pogut fer-lo i ens ha agradat molt.
Hem arribat tard a l’altre taller
que tractava de ciència i màgia. Després d’uns quants trucs de màgia amb el
professor del matí, hem rigut una estona i finalment hem anat a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada